Els complements directes 

Joan no entén Maria Carles ja coneix la notícia 
Marc té tres cases 
Els obrers fan la faena
Els treballadors han demanat més sou 
El prototipus pren formes diferents 
Ningú no coneix el botiguer del cantó
 El seu germà ha venut dos cotxes
 Explicava a tothom que Laia es casaria la setmana que ve 
S’introdueix en la teoria el concepte de semblança de família 
Han arribat quatre vaixells al port
 Fes això que et diu el pare
 Pretenia fer moltes coses 
Ens agrada caminar per la platja
 Ens ha preguntat què hem de fer

 1. Subratlla els complements directes de les oracions anteriors.
Tinguès en compte que no totes les oracions anteriors tenen complement directe.

2. Per a cada oració anterior amb complement directe, inventa’n una altra que la precedesca i que continga el nom del complement directe. Ex.: Joan no entén Maria. 

Joan i Maria s’estimen, però Joan no entén Maria. 
Marc té tres cases.
L’altre dia vaig visitar moltes cases i resulta que Marc té tres cases.
Els obrers son vagos pero fan la faena.
Els prototipus u fan.
Ningu el coneix.
Els seu germà n'ha venut 2.
La Laia es casara la setmana que ve.
S'ha introduït.
Han arribat al port.
Ferlo.
U pretenia fer.
Ens agradaria.
U ens a preguntat.



 Ara substitueix el complement directe subratllat en l’exercici 1. pel pronom que corresponga. Ex.: Joan i Maria s’estimen, però Joan no l’entén.
 L’altre dia vaig visitar moltes cases i resulta que Marc en té tres.
Ells u fan.
Ells han demanat mes sou.
Ells prenen formes diferents.
Ells no el coneixen.
Ell l'ha venut.
Explicava a tothom que ella es casaria.
Ell s'introdueix en la teoria.
Ells han arribat.
Ell les pretenia fer.
A nosaltres en agrada caminar per la platja.
Ells ens a preguntat.

                LA PUBLICITAT

      1. Explica el que és la publicitat. La publicitat es una cosa que incita a la compra de un producte.

      2. Tipus de publicitat. Hi ha 3. Comercial, institucional i polític.

      3. Estratègies de la publicitat. Les mes conegudes son les ofertes com una rebaixa del preu o el típic 2x3  que pagant menys t en dus mes.

      4. Publica al teu blog un anunci de televisió i un anuncio de revista. Explica'ls. Missatges amagats? 
Tracta sobre la típica revista de cotillers on surten coses de gent famosa. 



 

 Es un anunci sobre les patates pringles.

      5. Creus que es diuen mentides als anuncis publicitaris? Per què? Justifica la teva resposta. A alguns si, hi ha moltes tendes que pugen el producte i després fan com una rebaixa que en els fons costen el mateix que al principi.

           


                                   

Cuando se me rompe la muñeca de firmar
los libros a los niños,
me acuerdo de aquella muñeca que nunca tuve
-por mor de mis padres pobres-
(y no sé qué muñeca me duele más).

Gloria Fuertes 

1. Explica el juego de significados que hay en este poema haciendo referencia a la palabra "muñeca"·. Hay muneca de la parte del cuerpo y la otra muneca es de juguete.

2. Explica el contenido del poema. Habla sobre que ella es escritora y le duele la mano de escribir y que nunca tuvo una muneca porque sus padres eran pobres.

3. Busca información sobre Gloria Fuertes.

 Fue una popular poeta española incluida en la ‘Generación del 50’, posterior al movimiento literario de la primera generación de posguerra. Su labor poética se vio reforzada en España a partir de los años 1970 por sus colaboraciones en programas infantiles y juveniles de Televisión Española como Un globo, dos globos, tres globos o La cometa blanca.

Besitos y poesía para mamá / Besadetes i poesia per a mamà

Besitos y poesía para mamá / Besadetes i poesia per a mamà

A mi mamá

He aprendido madrecita 9 sil.labes

que dos y dos son cuatro. 7 sil.labes

¿Cuánto es un millón de besos 9 sil.labes

con dos millones de abrazos? 8 sil.labes

Eso es lo que quiero darte 7 sil.labes

pero yo no sé contar. 7 sil.labes

Voy a empezar a abrazarte 8 sil.labes

pero lleva tú la cuenta mamá. 10 sil.labes

Desconeixem l'autoria del poema. La il·lustració és de Claire Keane.

  

1. Penja una imatge representativa del poema.

2. Tema del poema. El amor de una hija hacia su madre.

3. Anàlisi mètrica del poema (rima consonant o assonant, número de versos i síl·labes)

Rima consonante y tiene 8 versos.

 4. Opinió personal. Me parece muy bonito el poema que esta escrito, ya que al amor de un hijo hacia una madre es de lo mejor que hay en este mundo.

La varietat estàndard

La varietat estàndard

   1. Cerca informació sobre la varietat estàndard i posa exemples. Es la manera en que tots els paralnts d'una llengua xerra, es a dir sense utilitzar paraules d'una professió que la gent que no  sap el seu significat.

Per exemple: insults o una llengua mes vulgar amb els amics.

L'escola mallorquina

L'escola mallorquina

     1. Cerca informació sobre l'Escola Mallorquina (època, definició, autors...). Penja imatges que siguin representatives d'aquest corrent.
L'Escola mallorquina fou un grup d'illencs que es caracteritzen per una poesia vinculada als clàssics grecs i llatins, com també a la tradició poètica pròpia de la zona. El grup està vinculat amb

el Romanticisme, Neoclassicisme, Costumisme, Naturalisme, Modernisme i Noucentisme.

     2. Cerca informació sobre Miquel Costa i Llobera i Joan Alcover. Explica quines foren les seves obres representatives i quin gènere literari conreaven. Cerca i penja dos poemes que hagi escrit cada un d'ells i penja imatges representatatives.Rimogènit d’una família de senyors benestants, estudià a l’Institut de Palma, on fou alumne de Josep Lluís Pons i Gallarza. Començà la carrera de dret a Barcelona (1872-75), on conegué Ramon Picó i Campamar, Jacint Verdaguer, Jaume Collell i, especialment, Marià Aguiló i Antoni Rubió i Lluch. Publicà la primera poesia a la Revista Balear: La vall (1873), que fou seguida d’altres.

Sinònims i antònims

Sinònims i antònims

Lèxic - Els sinònims i els antònims

1. Busca un sinònim de les paraules en negreta d‟aquest text:

Història del creixement econòmic a Mallorca 1700-2000, llibre de Carles Manera, ha estat guardonat/guanyat amb el IX Premi Catalunya d’Economia, que atorga/dona la Societat Catalana d’Economia, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, amb el suport de Caixa Catalunya. L’estudi trenca amb l’escassa/poca investigació sobre la història de la realitat econòmica de Mallorca i esvaeix/lleva la típica visió de l’illa com a paradís turístic. En l’obra es pot veure l’evolució econòmica de l’illa balear durant tres segles, des de les dificultats/complicitats en temps de l’absolutisme de Felip V i la pèrdua de poder del nobles amb el creixement del pes dels comerciants, fins a l’època/decada de la industrialització, en què s’observa/veu el dinamisme que ha caracteritzat sempre Mallorca.
Dossier Econòmic de Catalunya, 10/10/03

2.  Escriu els antònims de les paraules següents:

       Vendre-comprar, minvar-augmentar, arronsar-desarronsar, desconnectar-conectar, empitjorar-millorar, netejar-embrutar, desanimar-animar, oblidar-recordar, aprimar-engordar, descosir-cosir, encendre-tancar, treure-ficar, demanar-preguntar, perdre-guanyar, unir-desunir, disminuir-augmentar, embravir-desambravir, sortir-entrar, escalfar-refredar, aclarir-desaclarir, baixar-pujar, vestir-desvestir, comunicar-descomunicar, negar-afirmar, endarrerir-avançar.


 3. Subratlla l‟opció correcta segons el context de cada parella de mots.

a. M’hauries de donar la teva (adreça/direcció) de Barcelona.
b. Vaig bé en aquesta (adreça/direcció) per arribar al Montseny?
c. Si segueixes carrer (a dalt/amunt) trobaràs la plaça de Francesc Macià.
d. He pujat (a dalt/amunt) de tot de l’edifici i m’he trobat el teu germà.

Ovidi Montllor

Ovidi Montllor

1. Cerca informació sobre qui era Ovidi Montllor. Explica la seva vida i quin tipus de cançons va fer.
Ovidi Montllor i Mengual (Alcoi, 4 de febrer de 1942 – Barcelona, 10 de març de 1995) fon un actor i cantautor alcoià pertanyent al moviment de la Nova Cançó, amb una extensa trajectòria professional de més de deu àlbums editats en vida i una cinquantena de pel·lícules, 30 muntatges teatrals i diversos programes televisius
2. Penja la lletra de dues de les seves cançons i explica-les.

Per ordre de l'Alcalde
es fa saber a tothom
que una fera ferotge
del parc s'escaparà.

Es prega a les senyores
compren força aliments
i no surten de casa
fins que torne el "bon temps".

Tot el que tinga cotxe
que fota el camp corrent,
i se'n vaja a la platja,
a la torre o als hotels.

L'Alcalde s'encarrega,
fent ús dels seus poders,
de la fera ferotge
deixar-la sense dents.

El que això no acompleixca
que no es queixe després
si per culpa la fera
ell rep algun torment.

Jo que no tinc ni casa,
ni cotxe, ni un carret
em vaig trobar aquell dia
la fera en el carrer.

Tremolant i mig mort:
-Ai Déu, redéu, la fera!
I en veure'm tan fotut
em va dir molt planera:

-Xicot, per què tremoles?
Jo no te'n menjaré.
-I doncs, per què t'escapes
del lloc que tens marcat?

-Vull parlar amb l'Alcalde
i dir-li que tinc fam,
que la gàbia és petita,
jo necessite espai.

Els guàrdies que la veuen
la volen atacar,
la fera es defensa,
no la deixen parlar.

Com són molts i ella és sola,
no pot i me l'estoven.
I emprenyats per la feina,
a la gàbia me la tornen.

Per ordre de l'Alcalde
es fa saber tothom
que la fera ferotge
ja no ens traurà la son.

I gràcies a la força
no ha passat res de nou,
tot és normal i "maco"
i el poble resta en pau.

Aquesta canço reflecteix la frase que tot lo que pareix no es. La "fera" en realidad nomes vol mes menjar i mes espai.

Perquè vull: Conta com se coneix amb una al·lota i pases a viure junts.

3. Què vol dir aquesta frase dita per ell: Ja no ens alimenten molles, ja volem el pa sencer.
Que cada vegada volem mes i lo que tenim de fa temos ja no nos serveix.
4. Què és el que més t'ha cridat l'atenció de la seva vida? Per què? Resumeix en tres línies el seu pensament sobre la vida. Com a fet de tot tipus de treball.

Versos

Versos

Maig

(Isabel Barriel)

Garlandes de flors, 5 síl·labes 

roses de mil colors, 6 síl·labes

el blat ja germina 6 síl·labes

i la Terra s'enjardina. 8 síl·labes

És el mes que al cel pinta 7 síl·labes

els rosats de l'albada, 7 síl·labes

els blaus, els núvols blancs, 6 síl·labes

i tots els gradients a la vesprada. 10 síl·labes

Papallones i totes les aromes 11 síl·labes

omplen l'aire intens al maig 7 síl·labes

per acaronar aigues de rierols, 11 síl·labes

del desgel i de les fonts. 7 síl·labes

Les que s'amaguen al bosc, 7 síl·labes

les que animen les fades 7 síl·labes

per jugar amb la lluna i el sol 10 síl·labes

i a ballar antigues rondalles. 9 síl·labes

La il·lustració és d'Eiko Ojaja.

1. Penja una imatge representativa del poema.

2. Tema del poema. La primavera i les flors.

3. Anàlisi mètrica del poema (rima consonant o assonant, número de versos i síl·labes)Versos 16. Rima asonant.

 4. Opinió personal. Es un text que s'enten a la perfecció amb molt de sentit ocult.

La malaltia d'estar ocupat

La malaltia d'estar ocupat

LA ENFERMEDAD DE ESTAR OCUPADO

Hace unos días me encontré con una buena amiga. Me detuve para preguntarle qué tal le iba y saber cómo estaba su familia. Puso los ojos en blanco, miró hacia arriba y en voz baja suspiró: “Estoy muy ocupada… muy ocupada… demasiadas cosas ahora mismo.”

Poco después, le pregunté a otro amigo y le pregunté qué tal estaba. De nuevo, con el mismo tono, la misma respuesta: “Estoy muy ocupado, tengo mucho que hacer.”

Se le notaba cansado, incluso exhausto.

Y no sólo nos pasa a los adultos. Cuando nos mudamos hace diez años, estábamos emocionados por cambiarnos a una ciudad con buenos colegios. Encontramos un buen vecindario con mucha diversidad de gente y muchas familias. Todo estaba bien.

Después de instalarnos, visitamos a uno de nuestros amables vecinos y les preguntamos si nuestras hijas podrían conocerse y jugar juntas. La madre, una persona realmente encantadora, cogió su teléfono y empezó a mirar la agenda. Pasó un rato deslizando la pantalla y al final dijo: “Tiene un hueco de 45 minutos en las próximas dos semanas. El resto del tiempo tiene gimnasia, piano y clases de canto. Está muy ocupada.”

Los hábitos destructivos empiezan pronto, muy pronto.

¿Cómo hemos terminado viviendo así? ¿Por qué nos hacemos esto a nosotros mismos? ¿Por qué se lo hacemos a nuestros hijos? ¿Cuándo se nos olvidó que somos “seres” humanos y no “haceres” humanos?

¿Qué pasó con el mundo en el que los niños se ensuciaban con barro, lo ponían todo perdido y a veces se aburrían? ¿Tenemos que quererlos tanto como para sobrecargarlos de tareas y hacerles sentir tan estresados como nosotros?

¿Qué pasó con el mundo en el que podíamos sentarnos con la gente que más queremos y tener largas conversaciones sobre nosotros mismos, sin prisa por terminar?

¿Cómo hemos creado un mundo en el que tenemos más y más cosas que hacer con menos tiempo libre (en general), menos tiempo para reflexionar, menos tiempo para simplemente… ser?

Sócrates dijo: “Una vida sin examen, no merece ser vivida.”

1. Llegeix aquest text i fes un resum. Una al.lota li pregunta a una amiga que no veia de fa temps a veure com estaba i li respon que esta molt ocupada, lo mateix li diu una ltre amic. Descriu la situaci'o de ara que ja no tenim ni temps de descansar. 

2. Escriu-ne la teva opinió personal. Me pareix que lo que se diu en el text es vera de totes les maneres que u diu. Ara mateix la poblacio te masses coses que fer i no tant de temps de descansar.

3. Cerca un text sobre un tema que t'interessi i el penges al teu blog imatges.

Turisme

Turisme

  1. Cerca informació sobre els diferents tipus de turistes que pot rebre un país.
N'hi ha de eco turisme, tradicional, de negocis i familiars.
  2. Quins països reben més turistes? Podries esmentar alguns dels atractius que tenen? Els 2 que més en solen tenir són França i Espanya. Per les seves arquitectures, les platges i les seves ciutats.

  3. Quins successos causats per la natura o per les persones poden frenar el turisme? La pol·lítica o alguns castàstrofes atmosfèrics.

  4. El turisme pot tenir efectes positius sobre el medi ambient?
Si, segons les activitats que fagin.
  5. Indica quin tipus de turisme podries realitzar...

       -Al balneari de La Toja.  Tradicional.

       -A Sierra Nevada. Eco turisme.

       -A Roma. Eco turisme.

       -A Canàries. Tradicional.

   1. Cerca informació sobre el que és el Sector Terciari i els seus serveis. T'has de centrar en cercar el sector a la UE, a Espanya i a les Illes Balears.
El sector terciari d'una economia (també conegut com a sector dels serveis o sector dels servicis) és una de les tres categories industrials d'una economia (les altres són: el sector primari, relacionat amb l'extracció i/o el desenvolupament dels recursos naturals, i el sector secundari, relacionat amb la indústria de manufactura).

  2. Quina és la diferència entre servei públic i servei privat.
Servei públic es allò que tothom te dret, en canvi el servei privat es que tu pagues per un tipus d'avantatge.

Entrada lliure

Entrada lliure

Fes una entrada lliure sobre un tema que t'agradi. Pensa a penjar imatges o algun vídeo si en trobes.

Un tema que m'agrada es el futbol. Esta molt be per quedar amb amics o mirar-lo amb la teva familia. Lo millor es l'emoció de quan guanya el teu equip o perd el que pitjor te cau, es un cúmul molt gran de emocions on tothom li agrada ja que es el deport mes jugay a nivel mundial, les competicions mes importants són les champions, les lligues de cada país i sobretot els mundials que se fan cada 4 anys.