1. Torna a penjar la imatge del quadre La dona a la finestra de Dalí al teu blog i també la història que vares escriure.
Una dona que es diu Pepa Perez d'uns 30 anys de edad. Pel castany amb ulls blaus i sense canes.
Té una estatura de 1'60 cm i un pes de uns 60 quilos. Duu possat un vestit que li arriba fins als
genolls i unes sabates comodes.
Ella esta casada amb un home de 80 quilos de pes amb una estatura de 1'78 cm el cual treballa
com a mariner desde fa uns parells d'anys. Té 36 anys de edad. Estan feliçment casats desde
feia 10 anys cuan el seu home li va pedir matrimoni. Viven en aquesta casa mateixa la cual
es bastant gran per nomes dues persones per això volien tenir 1 o 2 fills d'ells els cuals els
intentarien tenir el seguent any.
Era un demati oscur y plujós on el seu home com de costum s'anava a pescar un poc per veure
si dua algun peix per menjar i el que sobrava per vendrel al mercat pero aquell dia era diferent,
el cel mai havia estat tan ennigulat com aquell dia però alseu home res li llevaba ses ganes de
ficarse al mar perque per ell era com la seva segona casa. Na Pepa com cada dia el temps que el seu
home no estaba feia les feines de casa com rentar la roba o fer neta la casa i si acababa antes de que
tornes s'anava a fer una volta amb les seves amigues. Però aquell dia no, ella estaba molt preocupada
perque deia que era molt raro que encara no hagues tornat a ca seva, preocupada es va quedar a la
finestra mirant el mar a veure si veia el seu vaixell arribar pero no ocurria. De lo nerviosa que estaba
va anar a la policia a xerrar amb el servell maritim a veure si podin trobar el seu vaixell en alta mar,
la policia va fer tot lo possible pero no van trobar ninguna pista de ell, en aquest moment ya es sabia
que el mar s'havia enviat el vaixell i ell havia mort al arribar a la costa una parta del vaixell facil de
identificar.
La policia intenta seguint cercar en el seguents dies i troben el cadaver de l'home el cual estava
devorat per un tauro que se veia que tenia fam per com estaba. La policia va anar a avisar a la Pepa
i ella en aquell moment se li va caure el mon damunt, va estar triste anys i pasant-lo fatal i va
elegir una de les pitjors decisions possibles, va anar a altar mar i es va fermar l'ancla d'un vaixell
al peu i la va tirar on tambè ella es va anar cap a dins en total d'anarse amb el seu amat.
2. Activitat final: Amb totes les eines que t'he donat ara arriba l'hora que, a partir de la història que tu mateix/a has creat, escriguis un poema. Ha de tenir quatre estrofes de tres o quatre versos cada una, com a mínim. Anima't, i li podrem mostrar a na Carolina, estarà contenta. Pensa que ja tens la protagonista del poema i l'argument, ja és molt.
Procura emprar les següents figures retòriques: Personificació, metàfora, comparació... i empra un llenguatge més bell...
Una al·lota anomenada Pepa,
espera i espera
però el seu amat
no arriba animat.
Un mar ben agitat,
viatge el seu vaixell
ben aviat.
Plou i que plou
però ben fort,
preocupada se'n va
a cercar el seu amat.
La policia el troba
però ja es massa tard
ja que els peixos
el s'han menjat.
.jpg)
