martes, 14 de mayo de 2019
1. Escriu un conte d'unes 20 línies on apareguin aquestes paraules: lladre, mestressa, diamant.
Era un dematí calurós com cualsevol altre de l'estiu, en ple juliol. La mestressa feia les feines de ca seva com un dia normal i corrent, nomes que va obrir la finestra perque amb la calor que feia li donaria un pujada. La seva filla jugava amb la casa de pepes, la mare en tal de que no li molestassi la seva filla li era igual si jugava amb les pepes o s'anava a fer una volta per d'afora amb les amigues.
Aquella horabaixa la mestressa va acabar de fer les feines de casa i va anar a la filla que ja estava cansada de jugar amb les seves pepes. Li va dir a veure si volia anar al museu que aquell mateix dia estava gratis l'entrada i la filla clarament va respondre que si amb moltes ganes. Eren les cinc de l'horabaixa i ja se n'anaven anant cap allà, ja que el museu duia obert una hora aproximadament. Al arribar li van dir que aniguessin alerta a no rompre res ja que en el museu hi havia coses molt cares i ells si pasaven algo no volien sabre res ni fer-se carg d'allò. Van mirar un parell de cuadros els cual no eren massa bonics pero inspiraven moltes emocions. En un moment donat els llums es van tancar i va sonar musica, en mig de la sala va sortir un diamant molt gran el cual era lo millor de la exposició ja que almenys valia 500 mil euros. Ningú es podia creure com brillaba aquell diamant. Els llums es van tornar a tancar i ningú sabia que passava però desprès de 5 minuts es van tornar a encendre i el diamant ja no estava. Un lladre l'havia robat però ningú sabia qui era, nomes podia ser una persona de la sala. Aquell lladre era molt beneit ja que havia agafat el diamant i els se va ficar a la butxaca i ni li cabia complet. Cuan els guardies el van veure ell va sortir correns pero la mestressa li va possar sa cama i se va caure enterra amb tot el seu pes, el diamant va rodar fins els peus de la filla i li va donar al propietari del museu. La mestressa i la filla es varen dur molts de aplaussos i inclús varen sortir en un diari, sense ningun dubte, un bon dia per aquestes dues.
Suscribirse a:
Comentarios de la entrada (Atom)
No hay comentarios.:
Publicar un comentario