L'accentució
1. Totes aquestes paraules porten accent a la vocal tònica. Poseu-l’hi.
2. Les paraules següents són totes agudes. Poseu l’accent a les que n’hagin de portar.
3. Aquestes són totes planes. Accentueu les que calgui.
4. En aquesta llista de paraules només les esdrúixoles porten accent. Poseu-l’hi.
9. Accentueu ara els fragments d’aquests llibres.
cantarè comitè mossén cafè aprèn
entèn purè alé pagès imprés
irlandès cinquè nomès entès tambè
consomé congrès gairebè faré interés
això ressó boirós afició ambdós
s
espòs presó arròs cotó refós
exclós allò però sinò curiós
talós gloriós repós difòs inclós
riuet colliu demà permís aniràn
algún llumíns Ramon porro avís
així crostó votació anireu Ferràn
procés respón cigró campió espai
corríem deies telèfon dèbil reíem
escrivia orígens parlàvem orfe fèssin
xèrif llàpis avisàven núvol diguessiu
feieu cantaveu fenómen sortieu cèrvol
4. En aquesta llista de paraules només les esdrúixoles porten accent. Poseu-l’hi.
Grècia espaiosa patiria trajectória mengessin
artilleria pólvora Letónia policia càmera
acadèmia esglèsia pertinent ferestega origen
palauet hostilitat ciència exígua dolcíssima
5. Com hauríem d’escriure correctament aquestes paraules tenint en compte la posició de la síl·laba tònica? Poseu-hi els accents que calguin.
hoquei olimpiades dioptria xassis èlit
xàndall mèdul·la viking rèptil periode
atmòsfera interfon pneumonia termostat tulipa
isobara missil fútbol tèxtil omoplat
6. En aquestes frases hi falten tot d’accents diacrítics. Poseu-los-hi.
1. El meu net te un ós de la mà més llarg del que es normal.
2. Si ara em dius que si que vens a fer la volta al món no se pas que et puc dir per no fer-la.
3. Te més sòn des que dorm com un soc ara que sap que no deu res.
4. Ha molt el sucre per endolcir la mousse de mores que ús vol oferir per postres.
5. Els bens de l’acusat son un pèl mes reduïts del que creu el seu advocat.
7. Accentueu el text següent. Tingueu en compte que hi falten 30 accents.
Abans-d’ahir no sé què va passar, però nomès recordo que desprès d’arribar a casa varem asseure’ns al sofà perquè voliem veure que feien a la tele i ens varem adormir. I fins avui, que es dissabte, no ens hem despertat.
Jo em trobo bè, no obstant el mal de cap de que em ressento. El Ramon, però, encara te sòn i es passeja per la màsia com una ànima que cerca repòs. Que hauriem de dir que ens ha succeït? Per què hem dormit aquest munt d’hores? És potser perquè en l’últim apat que ferem haviem pres un cafè espès amb un gust estranyament curiós?
8. I ara accentueu aquest altre en què en falten 27.
El cotxe és va aturar del tot al semàfor que hi ha a la cantonada dels carrers Corséga i Sicília. La Maria no sabia per què. I si no hi havia benzina al dipòsit? I si hi havia algún problema mecànic? Com que no sabia que fer, va trucar a la seva companyia d’assegurances amb l’estúpida pretensió que li poguessin resoldre el problema. Desprès de premer els números que indicava la targeta que li havien lliurat en contractar l’assegurança, va sonar una d’aquelles músiques que pretenen ser simpàtiques, però que poden fer perdre la paciencia a l’usuari mes sofert del món. Finalment, li sembla sentir una veu amb un marcat accent francès, pero nomès li ho sembla, perquè amb la cridoria i els clàxons dels conductors dels vehícles no podia sentir res. Allò era un caos!
No tenia la funció sanitaria ni tampoc la d’administrar cures propiament dites, sinò que més aviat tenia una activitat hospitalaria, en el sentit mes estricte de la paraula. L’hospital, a recer del monestir, acollia i alimentava homes i dones pobres, rodamons, pelegrins, infants abandonats i altres persones malaltes i de vida miserable.
Els religiosos del monestir de Sant Pere se’n feien càrrec i el gestionaven. El centre es mantenia en part gracies als donatius de molts dels finats que per guanyar-se mes de pressa el cel ho deixaven indicat així en els seus testaments
Va ser un vespre, allà a l’hospital, mentre els monjos repartien el plat de pobres, quan una dona malalta i mig moribunda va estirar la maniga de l’habit de fra Basili per explicar-li el que havia vist.
El pont dels jueus, Martí Gironell
La primera cosa que Teresa Valldaura veie així que obrí els ulls fou una tortora a l’àmpit de la finestra. Mes petita que un colom, amb el plomatge de color de cafe amb llet i un collaret negre a mig coll. Quina desvergonyida. Una angoixa sobtada li estrenye el pit: el dia que Valldaura havia mort, una tortora havia parrupejat a la finestra. Sabe que era una tortora perque la Sofia digue: “Miri, mama, una tortora. Tan salvatges que són…” No se n’havia recordat mai més. La tortora, abans d’emprendre el vol, rigue. La Teresa es frega els ulls, es posa una ma davant de la boca per ofegar un badall i a l’ultim es toca els genolls: de fusta. Quan estaria a punt d’emprendre el gran viatge, li agradaria cremar-ho tot: que tot el que havia estimat, mobles, arbres, casa, moris ences. Purificat. Fora records!
Mirall trencat, Mercè Rodoreda
Aquell any [1988], l’autor angloindi Salman Rushdie va publicar la seva quarta novel·la, Els versos satanics (la versio catalana va sortir l’any següent). El títol feia referencia a un suposat afegito fet pel profeta Muhàmmed a un capitol de l’Alcora, segons el qual era permissible venerar tres deesses preislamiques, trencant aixi el monoteisme pur del llibre sagrat. Aquesta referencia, lligada a un capitol que dona una versio gens ortodoxa de la vida del profeta, va ser suficient perque l’India, pais amb una important minoria musulmana, prohibis el llibre tan sols dues setmanes despres de la seva publicacio. Tot seguit, els musulmans britànics van demandar l’editorial londinenca, i deu països islamics mes van seguir l’exemple indí i el van prohibir.
La vida després de Déu, Matthew Tree
La vida després de Déu, Matthew Tree
No hay comentarios.:
Publicar un comentario